SUPLEMENT A LA FULLA PARROQUIAL Any II . N.° 34 Arbós, 12 de Març del 1950 E D I T O R I A L TU ES PETRUS F a onze anys. Les columnes de Bernini acoblaven a una immensa multitut que vibrava d'ansietat amorosa i d'emoció profonda, als peus de la gran...
More
SUPLEMENT A LA FULLA PARROQUIAL Any II . N.° 34 Arbós, 12 de Març del 1950 E D I T O R I A L TU ES PETRUS F a onze anys. Les columnes de Bernini acoblaven a una immensa multitut que vibrava d'ansietat amorosa i d'emoció profonda, als peus de la gran Basílica de lá Ciutat Eterna. Era l'hora capvespral del 12 de març, i el sol en perfecte simbolisme daurava les cúpules palatines del Vaticà i espandia el mantell rogent dels seus raigs. Les paraules de Crist, sembrades dinou segles ha, niàven ara també en els cors d'aquells filis de l'Església que sortosament on plien la Maça de Sant Pere «Jo no us deixaré pas orles*—havia dit el Diví Mestre—. I sa visible permanència entre nosaltres era estimada ardentment en aquells moments en que el poble romà fitava sos ulls en el fum blanc que sorgia de la senzilla xemeneia mentre un sol clam feria de goig als aires: «Està fet el Papa*. Passats uns moments, la veu d«H Cardenal accelerava més els batecs dels cors dels fidels: •Us anuncio un gran goig:
Less
