Posa’t a la meva pell A la primavera del 2017, la Laia tenia tretze anys i estudiava segon d’ESO a l’Institut del seu poble, una bonica vila de la comarca de l’Alt Penedès. La Laia era una noia molt introvertida, a qui li costava molt relacionar-se amb els...
More
Posa’t a la meva pell A la primavera del 2017, la Laia tenia tretze anys i estudiava segon d’ESO a l’Institut del seu poble, una bonica vila de la comarca de l’Alt Penedès. La Laia era una noia molt introvertida, a qui li costava molt relacionar-se amb els demés. De fet, l’únic amic que tenia era el seu gos Nevat. Sempre que podien sortien tots dos a córrer pel bosc que hi havia al costat de la vila. Allà hi passaven moltes estones perquè podien gaudir de l’aire lliure i estar lluny de tot i de tothom. I és que la Laia patia un trastorn que, de tant en tant, li feia veure al·lucinacions. Per això sovint se sentia avergonyida pel seu comportament. “Imagineu que de sobte durant una classe de matemàtiques veieu que la porta s’obre i entra un lleó corrent, rugint i obrint la boca com si us volgués cruspir.” Segurament, faríeu un bot de la cadira i cridaríeu esgarrifats, com li havia passat a la Laia més d’una ocasió. Aleshores tothom començava a riure i a burlar-se d’ella, i quan l’al·luci
Less
