Vet aquí en aquell temps que els arbres parlaven, les persones callaven i les pedres caminaven hi havia una nena moooooolt especial. És deia Leya i tenia 6 anys, era una nena que sempre estava cap aquí, cap allà, en busca de noves coses a fer a la seva...
More
Vet aquí en aquell temps que els arbres parlaven, les persones callaven i les pedres caminaven hi havia una nena moooooolt especial. És deia Leya i tenia 6 anys, era una nena que sempre estava cap aquí, cap allà, en busca de noves coses a fer a la seva petita vila. Un bon dia la Leya es va aixecar del llit, i va anar cap a la finestra : - Mmmm... quin dia més maco que fa, què és allò que hi ha allà? - va dir. (fent el gest d’estirar-se) (senyalar) De seguida es va vestir, va anar a la cuina i li va dir a se mare: (com si ens poséssim els pantalons) (caminar) - Mama vine, vine!!! Què és aquella cosa rara del cel? (gest de venir amb la mà i senyalar al cel) - És l’arc de Sant Martí. – va dir la seva mare. - I què és això? Com es fa? – va preguntar la Leya tota curiosa. - De fer-lo s’encarreguen les fades del cel, i diuen que sota l’arc de Sant Martí hi ha un tresor, però mai ningú a pogut aconseguir arribar-hi. – va contestar la mare. La leya de seguida va agafar la jaqueta i va sortir d
Less
