CONTE JAPONÉS.
El jove Akira era l’encarregat d’anar a buscar l’aigua fresca que es bevia a la
casa-escola del mestre Oé.
Tots els matins anava a la rica font que naixia al peu de la muntanya, a vint
minuts de distància.
Per la feina, hi havien dos grans...
More
CONTE JAPONÉS.
El jove Akira era l’encarregat d’anar a buscar l’aigua fresca que es bevia a la
casa-escola del mestre Oé.
Tots els matins anava a la rica font que naixia al peu de la muntanya, a vint
minuts de distància.
Per la feina, hi havien dos grans atuells de fang que mantenien l’aigua fresca
tot el dia.
Els dos càntirs penjaven dels extrems d’un pal gruixut que col.locat al llarg del
coll, li permetien portar fins a tretze o catorze litres sense gaire esforç.
Però resulta que un dels càntirs tenia una esquerda per la qual s’escolava part
de l’aigua, i al final de cada trajecte, només arribava la meitat del contingut.
Durant els dos últims anys, Akira anava d’hora a la font,omplia els dos
recipients i al final de cada trajecte només arribava amb un càntir i mig d’aigua.
El càntir perfecte estava molt orgullós dels seus èxits, durant tot aquest temps
havia portat tota l’aigua que li permetia el seu contingut. Però el càntir
esquerdat estava trist i avergonyit de la seva imperfecci
Less
