Temps de canvis:
Tic, tac, tic, tac.
.
.
L’immens rellotge que marca l’hora no s’atura.
Tot va cronometrat.
Tot, menys la
voluntat de les persones.
Estava confosa, el meu cap donava voltes.
Es sentia un suau brunzit a escassos passos.
La...
More
Temps de canvis:
Tic, tac, tic, tac.
.
.
L’immens rellotge que marca l’hora no s’atura.
Tot va cronometrat.
Tot, menys la
voluntat de les persones.
Estava confosa, el meu cap donava voltes.
Es sentia un suau brunzit a escassos passos.
La completa foscor que abans ho cobria tot,
havia començat a dissipar-se.
El primer que vaig veure va ser l’immens i infinit cel blau
que s’obria per damunt del meu cap.
També vaig apreciar les fosques siluetes dels arbres
que s’alçaven fins al cel.
El brunzit es va fer més intens i present, això em va obligar a aixecar el cap, però vaig
desistir immediatament al notar el nus en el meu estómac i les nàusees.
Tenia els llavis i
la gola seca.
Hi havia una forta essència a l’aire, aquella olor.
.
.
era sang.
Poc a poc vaig anar recuperant la sensibilitat del meu cos.
Vaig començar a sentir les
meves extremitats entumides, i també les meves diferents ferides repartides per tot el
meu cos.
Vaig analitzar ràpidame
Less
