El terme català "història" prové del llatí «historia», que significa "narrativa, relat", i aquest del grec
antic στορίαἱ (historía), que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història,
registres o narrativa", del verb στορε νἱ ῖ...
More
El terme català "història" prové del llatí «historia», que significa "narrativa, relat", i aquest del grec
antic στορίαἱ (historía), que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història,
registres o narrativa", del verb στορε νἱ ῖ (historeîn) "investigar," i aquest derivat de στωρἵ (hístōr)
"savi", "testimoni" o "jutge".
El mot grec prové del protoindoeuropeu *wid-tor-, de l arrel *weid-,
"saber, veure".
[1] Aquesta arrel està present en altres idiomes, com l anglès wit, wise, wisdom o
vision, al sànscrit veda,< >Mahony, William K.
(28 Feb 1998), The Artful Universe: An Introduction
to the Vedic Religious Imagination, Albany, New York: State University of New York Press, p.
235,
ISBN 0791435806</ref> o a l eslau videti i vedati, entre d altres.
[2] (L asterisc abans d una paraula
indica que es tracta d una construcció hipotètica, no una forma demostrada.
)
History de Frederick Dielman (1896).
Aristòtil ja va usar aquest mot Ιστορία en la seva Περί Τά Ζωα Ιστορία
Less
