Ara surto de l’infern,
tot rabiós i cremat,
només per dir quatre fàstics
que són del tot veritat.
Un dels trets que caracteritza el
ball de diables són els parlaments.
Amb l’excepció de l’àrea del Baix
Camp i el Priorat, la resta de balls
de...
More
Ara surto de l’infern,
tot rabiós i cremat,
només per dir quatre fàstics
que són del tot veritat.
Un dels trets que caracteritza el
ball de diables són els parlaments.
Amb l’excepció de l’àrea del Baix
Camp i el Priorat, la resta de balls
de diables històrics –i aquelles colles que han optat per seguir
aquest model– interpreta una peça
de teatre de carrer que, amb diverses variants, acaba amb la derrota
dels dimonis per part dels àngels.
A
més dels textos propis de l’argument, però, els diables reciten altres versos de caire burlesc.
També, en acabar bona part
dels balls parlats tradicionals del
Camp de Tarragona i del Penedès
apareix un personatge que no té
res a veure amb el desenvolupament argumental de la peça i que
es dedica a recitar versots en què
critica o ironitza sobre persones i
esdeveniments propers als espectadors.
Aquests parlaments dels diables burlescs són, junt amb els versots que reciten els components
dels balls de diables amb parlaments
Less
