Poema prova

AIGUAMARINA Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala; I encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, Sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens... More

AIGUAMARINA Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala; I encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, Sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: Creure en la fusta del rem i en la fusta de l’escàlem. I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles i amb tots els cinc sentits; Sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles. Comprendre indistintament rosa i espina I estimar aquest moment i aquesta mica de vent i el teu amor, transparent com una aiguamarina. Àncores i estrelles (1935) Less