QUÈ EM PASSA?
Semblava com si estigués en una cova, tot era fosc i estava jo tota sola
enmig d’aquella obscuritat.
Sentia veus de persones, però no les aconseguia
distingir, portava temps allà i no sabia com sortir-hi.
Jo cridava, demanava
ajuda, i cada...
More
QUÈ EM PASSA?
Semblava com si estigués en una cova, tot era fosc i estava jo tota sola
enmig d’aquella obscuritat.
Sentia veus de persones, però no les aconseguia
distingir, portava temps allà i no sabia com sortir-hi.
Jo cridava, demanava
ajuda, i cada cop aquelles veus es feien més grans però ningú podia ajudarme, tan sols eren veus, només veus.
Em vaig començar a marejar, vaig notar
que tenia les mans molt fredes, vaig seure enmig del no res, i vaig caure
rendida.
Al despertar-me vaig notar com si hagués despertat en un altre món,
aquelles veus s’havien convertit en ombres, però no aconseguia veure les
persones.
Ja no era fosc, ara era clar, massa clar, veia una llum molt blanca a
l’horitzó, potser estava al cel, qui sap.
Estava molt desconcertada, no sabia què
hi feia allà.
De sobte vaig sentir una veu coneguda que va començar a dir,
“Lídia,” no entenia res, aquella veu la reconeixia, però no sabia a qui pertanyia,
no veia res més que una simple llum blanca que em feia mal a
Less