TEXT 4
Vingué la festa dels Jocs Florals d aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (.
.
.
) A la nit, empès
pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(.
.
.
) arribà l hora dels
trinquis i.
.
.
oh, vergonya meva!.
.
.
d un a un van...
More
TEXT 4
Vingué la festa dels Jocs Florals d aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (.
.
.
) A la nit, empès
pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(.
.
.
) arribà l hora dels
trinquis i.
.
.
oh, vergonya meva!.
.
.
d un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant,
recitant o llegint, menys jo, "l intrús", l únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert
tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l única que podia donar
als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament"
renunciava escrivint en català!"
L últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure.
Jo no volia
renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però
tampoc volia passar-hi les hores d encongiment i vergonya que en aquella vaig patir.
No hi
havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(.
.
.
)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somni
Less