DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l alegria:
els núvols...
More
DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l alegria:
els núvols sobre el cel s han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
La primera estrofa del poema descriu el que passa un cop acaba una tempestat, diu que el cel es
comença a aclarir i que l’aigua d ela pluja regalima provocant soroll al caure.
La segona estrofa explica com la gent de la ciutat torna a sortir al carrer, se sent fressa, les cares
s’alegren amb la fi de la tempestat.
Fianalment, ens mostra com la gent alça el cap i mira el cel, d’un color blavós que ja havien
oblidat am el temps en que hi havia la tempestat i s’alegren.
Less
