Beisbol
El Beisbol és un esport d equip practicat a l aire lliure entre dos equips de nou jugadors
cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què quatre bases assenyalen el
recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.
L objectiu del joc és aconseguir més carreres que l equip contrari.
Una...
More
Beisbol El Beisbol és un esport d equip practicat a l aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda. L objectiu del joc és aconseguir més carreres que l equip contrari. Una carrera s obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat. La durada d un partit és de 9 innings o entrades. Un inning s acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l atac i una per la defensa. En la primera part de l entrada l equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batar segons un ordre preestablert de l 1 al 9, amb l objectiu de batar el més lluny possible la bola que els lla
Less
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Feb. 17th 2011
Pages: 2
Views: 15
Downloads: 0
Joc de l’oca del bèisbol
INSTRUCCIONS
Nombre de jugadores i jugadors
A partir de dos.
Material
Necessitem un tauler i cada jugador o jugadora necessita una fitxa de diferent
color, un gobelet i un dau.
Inici i ordre del joc
Tots els jugadors i jugadores situen la seva fitxa abans de la primera casa (on
hi diu “base...
More
Joc de l’oca del bèisbol INSTRUCCIONS Nombre de jugadores i jugadors A partir de dos. Material Necessitem un tauler i cada jugador o jugadora necessita una fitxa de diferent color, un gobelet i un dau. Inici i ordre del joc Tots els jugadors i jugadores situen la seva fitxa abans de la primera casa (on hi diu “base inicial”). Tiren tots el dau, i qui treu el nombre més alt comença. Continua el joc el jugador o jugadora situat a la seva dreta. Funcionament del joc El funcionament del joc és com el del joc de l´oca. Es tracta d´avançar per les cases segons el nombre que indica el dau. Quan s´arriba a una casa que hi ha dibuixada una paraula del vocabulari del bèisbol se’n diu el nom. Cal tenir en compte les cases especials, que poden fer avançar o retrocedir la fitxa. Fi del joc Guanya el joc qui arriba a la casa 29 amb una tirada exacta. Quan ha guanyat un jugador diu “m’apunto una cursa” i s´acaba el joc. CASES ESPECIALS Si caus a la casa on hi ha una oca, has de p
Less
From joana cervelló
Microsoft Word
Pub. on Feb. 3rd 2011
Pages: 2
Views: 2
Downloads: 0
El més important amb relació a la vestimenta
Sabates: Les sabates per a jugar a beisbol es diuen "spikes".
El principal per escollir
les sabates és que seguin confortables.
Això significa que es poden executar tots els
moviments sense dolor, incomoditat o preocupació.
Els jugadors de lligues més grans tenen la possibilitat de...
More
El més important amb relació a la vestimenta Sabates: Les sabates per a jugar a beisbol es diuen "spikes". El principal per escollir les sabates és que seguin confortables. Això significa que es poden executar tots els moviments sense dolor, incomoditat o preocupació. Els jugadors de lligues més grans tenen la possibilitat de tenir varis parells de sabates, un per a la practica de la batuda, unes altres sol per a jocs oficials, per a gespa sintètic, etc. Si aquest no és el cas és important focalitzar-se en les necessitats particulars. Si el jugador és ràpid corrent fins a les bases, les seves sabates han de lleugers. Si es tracta d un bon batedor buscarà sabates amb canyes per tenir millor suport quan fa el "Swin" al homeplate. El pitcher necessita una sabata durable a la fricció de la punta en treure el peu de la goma. Existeix en l actualitat una protecció especial que es posa a la punta de la sabata. Alguns pitchers usen un parell de sabates per llançar i un altre quan han
Less
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Feb. 3rd 2011
Pages: 4
Views: 21
Downloads: 0
“Educar per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu”
Proposta 8-12
Fitxa 6.
Transformem conflictes.
Presentació
Hi ha diferents maneres d’actuar davant d’un conflicte,
una de les habituals és la violència.
Si la violència és
inacceptable perquè no respecte la dignitat de...
More
“Educar per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu” Proposta 8-12 Fitxa 6. Transformem conflictes. Presentació Hi ha diferents maneres d’actuar davant d’un conflicte, una de les habituals és la violència. Si la violència és inacceptable perquè no respecte la dignitat de les persones, per què s’utilitza tant? Com moltes altres coses, les persones aprenem a transformar conflictes, però cal que algú ens n’ensenyi. Per activa o per passiva el nostre entorn cultural ens transmet com ferho. Cal difondre models i procediments noviolents de resolució de conflictes. Per això és important educar en actituds, en habilitats i en procediments. Objectius: Conèixer el procés pel qual podem resoldre un conflicte sense violència Analitzar les actituds que prenem davant dels conflictes Posar en joc habilitats per a la transformació positiva de conflictes Continguts i activitats 1. Actituds davant d’un conflicte Totes les persones tenim conflictes, petits
Less
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Jan. 19th 2011
Pages: 9
Views: 3
Downloads: 0
08 RECERCA DEL CULPABLE.
MATERIAL.
No cal cap tipus de material.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA.
L’experiència vol procurar una situació d’interacció i de coneixement mutu.
Alhora pretén crear
un escenari divertit, agradable, on tothom, tingui l’edat que tingui, sigui qui sigui, s’hi senti
acollit.
INSTRUCCIONS.
a.
- Per...
More
08 RECERCA DEL CULPABLE. MATERIAL. No cal cap tipus de material. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA. L’experiència vol procurar una situació d’interacció i de coneixement mutu. Alhora pretén crear un escenari divertit, agradable, on tothom, tingui l’edat que tingui, sigui qui sigui, s’hi senti acollit. INSTRUCCIONS. a. - Per sorteig, o d’alguna altra manera habitual en la vida del grup, demanem a un grupet de tres o quatre alumnes que surti de l’aula. (Abans de sortir, els expliquem el funcionament de l’experiència, breument, per tal que se sentin partícips. ) b. - Mentre el grup és fora: - Ara tots vosaltres posareu damunt la taula del mestre ( o un altre lloc) un objecte personal. Tots menys un o una, que serà el/la culpable. Demanarem als que han sortit que vagin repartint els objectes fins que descobreixin qui falta. Mentre tant, tothom haurà de callar per no donar-los pistes. c. - Escollim el “culpable” i li diem que no deixi cap objecte seu al piló. d. - Demanem al grupet que ent
Less
From joana cervelló
22 RESOLDRE UN PROBLEMA COL.
LECTIU
MATERIAL:
Si algú, o alguns, tenen a mà paper i llapis per fer anotacions, potser ja n’hi haurà prou.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA:
La proposta pot ser adient per a les reunions de treball dels professors.
Es tracta d’una experiència per tal de fer diagnòstic i buscar solucions estratègiques...
More
22 RESOLDRE UN PROBLEMA COL. LECTIU MATERIAL: Si algú, o alguns, tenen a mà paper i llapis per fer anotacions, potser ja n’hi haurà prou. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA: La proposta pot ser adient per a les reunions de treball dels professors. Es tracta d’una experiència per tal de fer diagnòstic i buscar solucions estratègiques a situacions que es repeteixen tossudament i no les considerem saludables o útils. INSTRUCCIONS: a. - En grup, tots junts, ens posem d’acord per tal de descriure el problema que volem superar, resoldre o, potser, acceptar. Ens fem la pel·lícula del que passa. Ho resumim amb una o dues frases clares i, si pot ser, visualitzables. Busquem el màxim de concreció en el llenguatge, de manera que tots entenguem unívocament el “problema”. b. - Formulem “lectures” o hipòtesis o interpretacions a l’entorn del que està passant. Podem ferho en grups o de forma personal. El que pretenem és reunir punts de vista, possibles maneres d’entendre el que està passant i les motiv
Less
From joana cervelló
02 JO SÓC UN PERSONATGE
MATERIAL:
Un mural aportat pel mestre.
O afusellat d’un còmic.
Una vinyeta o diverses.
El que convé, però,
és que hi hagi força personatges.
L’Astèrix, En Tintin, els barrufets, etc, ofereixen material més
que abundant.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA:
Volem ajudar els alumnes a compartir punts de...
More
02 JO SÓC UN PERSONATGE MATERIAL: Un mural aportat pel mestre. O afusellat d’un còmic. Una vinyeta o diverses. El que convé, però, és que hi hagi força personatges. L’Astèrix, En Tintin, els barrufets, etc, ofereixen material més que abundant. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA: Volem ajudar els alumnes a compartir punts de vista i actituds sobre temes diversos. La família, l’escola, el carrer, el mestre, . . . Busquem alhora que els alumnes es comuniquin i que els mestres aprenguem sobre el que ells pensen i senten. INSTRUCCIONS: a. - Posem el nostre mural a la vista de tots, pel mitjà que ens sigui més còmode. b. - Demanem a cadascun dels alumnes que s aixequi del seu lloc, vagi al mural i expliqui quin personatge “és” ell. Si vol el convidarem tanmateix a fer-nos saber per quins motius seus l’ha escollit. NOTES: 1. - Podem inventar moltes variants de l’experiència: Escollir qui li agradaria ser a cadascú, amb quin s’assembla més el mestre, etc. 2. - L’exercici pot ser una eina inte
Less
From joana cervelló
RESOLUCIÓN DE CONFLICTOS
JUEGO DE ROLES: FICHA TIPO
1.
DEFINICION: Pretende hacer vivir experimentalmente una situación o acción en la que se
pueden encontrar las personas participantes.
Se trata de vivencias no sólo intelectualmente,
sino también con los sentimientos y el cuerpo.
2.
OBJETIVOS: Proyectarse en los papales...
More
RESOLUCIÓN DE CONFLICTOS JUEGO DE ROLES: FICHA TIPO 1. DEFINICION: Pretende hacer vivir experimentalmente una situación o acción en la que se pueden encontrar las personas participantes. Se trata de vivencias no sólo intelectualmente, sino también con los sentimientos y el cuerpo. 2. OBJETIVOS: Proyectarse en los papales planteados, comprenderlos, percibir emociones. Desarrollar cohesión y confianza en el grupo. Incrementar la confianza personal. Desarrollar la creatividad y mejorar soluciones de problemas o acciones planteadas. 3. PARTICIPANTES: Grupo, clase, . . . . Unas personas "actuarán" y otras harán de observadoras de los roles. 4. MATERIALES: El mínimo posible para evitar el peligro de teatralización. 5. CONSIGNAS DE PARTIDA: Dependen de los objetivos, de dónde se ponga el énfasis. Han de ser suficientemente precisas y a la vez vagas para permitir el control del animador/a y la creatividad de las personas participantes. El realismo es importante, hay que evitar
Less
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Jan. 19th 2011
Pages: 7
Views: 0
Downloads: 0
15 ELS OBJECTES TIPICS.
MATERIAL.
No en necessitem.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA.
Rebre Informació dels altres.
Ajudar el grup a créixer com a col·lectiu.
INSTRUCCIONS:
a.
- Per sorteig demanem a un grupet de dos o tres alumnes que surtin de l’aula.
b.
- Cadascun dels alumnes restants col·loca damunt la seva taula un objecte...
More
15 ELS OBJECTES TIPICS. MATERIAL. No en necessitem. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA. Rebre Informació dels altres. Ajudar el grup a créixer com a col·lectiu. INSTRUCCIONS: a. - Per sorteig demanem a un grupet de dos o tres alumnes que surtin de l’aula. b. - Cadascun dels alumnes restants col·loca damunt la seva taula un objecte dels seus, de forma que tothom sàpiga que és seu. Un objecte típic. c. - Els mestre o els alumnes canvien de lloc els objectes. d. - La feina del grup que ha sortit consistirà en donar a cadascú el que és seu. Si no se n surten poden fer preguntes; la resta les contestarà o no. Convé demanar per quines raons adjudiquen cadascun dels objectes. Si s’equivoquen la propietari, el grup no ho revela. Cares de pòquer. NOTES: Podem fer moltes variants en l’experiència: 1. - Posar tots els objectes junts i demanar que els reparteixin. 2. - Posar tots els objectes junts amb un d’estrany, que no hauria de ser en la pila, i demanar que l’identifiquin. 3. - Proposar a
Less
From joana cervelló
Edat
A partir de 12 anys, aproximadament.
Continguts
Violència directa, violència estructural, violència cultural.
Pau positiva, pau negativa, cultura de pau.
Resolució de conflictes i noviolència.
Participants
Entre 10 i 20 persones, aproximadament.
Desenvolupament
De primer es divideix el grup en tres equips.
A un d ells,...
More
Edat A partir de 12 anys, aproximadament. Continguts Violència directa, violència estructural, violència cultural. Pau positiva, pau negativa, cultura de pau. Resolució de conflictes i noviolència. Participants Entre 10 i 20 persones, aproximadament. Desenvolupament De primer es divideix el grup en tres equips. A un d ells, en privat, se ls explica que a continuació crearem un conflicte entre els altres dos equips i ells seran obsevadors. Hauran d apuntar què passa (què fan els jugadors, què diuen, què senten, etc. ). Les consignes són: no relacionar-se per res amb els jugadors i apuntar tot el que vegin, ho considerin d interès o no. Als altres dos equips els anomenarem A i B. A l equip A se li dóna un joc de cartes, una pastilla de plastilina, una "estoreta" de joc (d aquelles de color verd). A l equip B se li dóna un joc de cartes i una superfície lliscant (per exemple, un vidre). A tots dos equips se ls explica que són dues poblacions de l edat mitjana i que han de fer
Less
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Jan. 19th 2011
Pages: 2
Views: 4
Downloads: 0
09 RELLEUS
MATERIAL.
No cal material, llevat que el mestre pensi en variar les instruccions.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA:
Pretenem oferir un context en el qual usarem la llengua per explorar continguts poc conscients,
més aviat simbòlics, molt útils per a l’avaluació de la vivència grupal.
.
Podem aprofitar
l’experiència...
More
09 RELLEUS MATERIAL. No cal material, llevat que el mestre pensi en variar les instruccions. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA: Pretenem oferir un context en el qual usarem la llengua per explorar continguts poc conscients, més aviat simbòlics, molt útils per a l’avaluació de la vivència grupal. . Podem aprofitar l’experiència per a l’adquisició de continguts acadèmics, segons quines tasques elegim i com les duem a cap. INSTRUCCIONS: a. - Portem pensat l’inici d’una narració inventada. Escollim bé els personatges, l’escenari,, la situació, etc. per tal de facilitar un enfocament vivencial de l’atenció dels alumnes. b. - El mestre comença la narració. Parla com a molt un minut. c. - Passa el torn de paraula a un alumne i li demana que segueixi inventant la narració. d. - L alumne parla a l entorn d un minut i cedeix la paraula a qui ell vulgui. E,. El qui rep la paraula segueix la narració. etc. NOTES: Alguns suggeriments per concloure l’experiència: a. - Reconstruir la narració cr
Less
From joana cervelló
23 RETRATAR-NOS
MATERIAL:
Un full per a cadascun dels alumnes com aquest, o amb les variacions que es creguin
convenients:
Objecte de l’escola que ens
fa pensar en ell o ella:
Joguina:
El millor dia de l’any:
Esport que l’interessa:
Color preferit:
Cançó que canta a vegades:
Regal que demanarà aviat:
Programa de la TV que veu...
More
23 RETRATAR-NOS MATERIAL: Un full per a cadascun dels alumnes com aquest, o amb les variacions que es creguin convenients: Objecte de l’escola que ens fa pensar en ell o ella: Joguina: El millor dia de l’any: Esport que l’interessa: Color preferit: Cançó que canta a vegades: Regal que demanarà aviat: Programa de la TV que veu sovint: Li agrada que li diguin: Allò que sap fer molt bé: INSTRUCCIONS: a. - Donem un full a cada alumne/a. Li demanem que hi escrigui el seu nom i cognoms. b. - Agrupem els alumnes en grups de tres o quatre persones. Millor si tots els grups tenen el mateix nombre de components. Assignem un número o una lletra a cada grup. c. - Associem, potser per sorteig, cada grup amb un altre, del qual reben els fulls en blanc, només amb els noms. c. - Demanem als alumnes de cada grup que es posin d’acord, per tal d’omplir els fulls que els han tocat. d. - Deixem temps per a que els grups treballin. e. - Un cop feta la feina, demanem a tothom que lliuri al mestre els
Less
From joana cervelló
03 PRESENTAR EL/LA COMPANY/A
MATERIAL:
Un full amb un text per completar, per a cadascun dels alumnes.
Per exemple: (Cal adaptar-lo al
nivell dels alumnes, a la capacitat de lectroescriptura i, nogensmenys, a la “vida” del grup, a la
seva situació actual, percebuda pel mestre.
)
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA:
Tots tenim informacions...
More
03 PRESENTAR EL/LA COMPANY/A MATERIAL: Un full amb un text per completar, per a cadascun dels alumnes. Per exemple: (Cal adaptar-lo al nivell dels alumnes, a la capacitat de lectroescriptura i, nogensmenys, a la “vida” del grup, a la seva situació actual, percebuda pel mestre. ) DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA: Tots tenim informacions dels altres, però més aviat poques. L’experiència pretén ajudar els alumnes a descobrir aspectes dels companys i companyes que ells desconeixen. Sovint els alumnes es fan una imatge dels altres molt simplista; quan l’afinen i l’enriqueixen, incrementen la seva capacitat per respectar-se i comprendre’s. INSTRUCCIONS: A. - Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més ( si no volem). Afegim un parell de consideracions importants: 1) no cal omplir-ho tot, només el que vulgui cadascú, llevat del nom; 2) en situacions d’organització vertical anirà bé el treball en parelles per tal que els més petitons rebin l’ajuda dels grans. B.
Less
From joana cervelló
Habilitats socials
1
HABILITATS SOCIALS.
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Activitats i fitxes d Educació Infantil.
From joana cervelló
Adobe PDF document
Pub. on Jan. 19th 2011
Pages: 9
Views: 175
Downloads: 0
16 L’ORQUESTRA
MATERIAL.
Un mural amb els instruments de l’orquestra.
Potser millors fer-ne una selecció, escollir els més
coneguts i escoltats.
DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA.
Practicar la comunicació indirecta.
Conèixer-nos per mitjà de metàfores i comparacions
implícites.
INSTRUCCIONS:
a.
- Per començar demanem als...
More
16 L’ORQUESTRA MATERIAL. Un mural amb els instruments de l’orquestra. Potser millors fer-ne una selecció, escollir els més coneguts i escoltats. DIRECCIÓ DE LA VIVÈNCIA. Practicar la comunicació indirecta. Conèixer-nos per mitjà de metàfores i comparacions implícites. INSTRUCCIONS: a. - Per començar demanem als alumnes que decideixin un bloc d’adjectius per descriure com és cadascun dels instruments. Poden fixar-se en el so, en la forma, en el to, . . . de l instrument. b. - Fem uns llista visible per a tots dels adjectius que hem escollit per retratar els diversos instruments. c. - Demanem que cadascun dels alumnes elegeixi l’instrument amb el qual se sent còmode, el que ell o ella voldria tocar en un conjunt orquestral. d. - A continuació també demanem que escullin els adjectius de la llista que el descriuen, des del seu punt de vista. e. - Cada noi/a explica al grup l’instrument que ha escollit i els adjectius que li atorga. NOTES: Podem seguir l’experiència amb diverses
Less
From joana cervelló
Facebook
Digg
del.icio.us
Furl
rededit
StumbleUpon