Francesc Muns
Tatiana López
Exercicis sintaxi
1.
Text 1
Ara tot és patètic.
Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha
algú que diu:"Et queden patètics".
Si un sopar va ser mínimament avorrit te
l expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no...
More
Francesc Muns Tatiana López Exercicis sintaxi 1. Text 1 Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen dient:"Va ser un sopar patètic". Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d’investidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic". L ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text que escrivien. 1. 1. Indica la
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on May 16th 2011
Pages: 3
Views: 7
Downloads: 0
Exercicis sintaxi
1.
Text 1
Ara tot és patètic.
Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú
que diu:"Et queden patètics".
Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen
dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde,
no sé...
More
Exercicis sintaxi 1. Text 1 Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen dient:"Va ser un sopar patètic". Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic". L ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text que escrivien. 1. 1. Indica la funció sintàctica dels elemen
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on May 12th 2011
Pages: 3
Views: 199
Downloads: 0
Exercicis sintaxi
1.
Text 1
Ara tot és patètic.
Per poc malament que et quedin uns pantalons, de
:" ".
seguida hi ha algú que diu Et queden patètics Si un sopar va ser mínimament
avorrit te l :" ".
expliquen dient Va ser un sopar patètic
,Fa cosa d un mes per explicar que és mentida que Miquel Roca no
, :"volgués ser alcalde...
More
Exercicis sintaxi 1. Text 1 Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de :" ". seguida hi ha algú que diu Et queden patètics Si un sopar va ser mínimament avorrit te l :" ". expliquen dient Va ser un sopar patètic ,Fa cosa d un mes per explicar que és mentida que Miquel Roca no , :"volgués ser alcalde no sé qui va dir Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho ". negui El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat " "amb un resultat patètic . ’ ,Fins en el discurs d investidura com a doctor ,honoris causa Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del " ". 98 va ser patètic L ús abusiu de patètic . va començar fa cosa de cinc o sis anys Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: , , ,patètic és una paraula sonora té força i convenientment ,utilitzat afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text . que escrivien 1. :Indica la funció sintàctic
Less
From dmjj ct2
Microsoft Word
Pub. on May 12th 2011
Pages: 6
Views: 21
Downloads: 0
Exercicis sintaxi
1.
Text 1
Ara tot és patètic.
Per poc malament que et quedin uns pantalons, de
seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics".
Si un sopar va ser mínimament
avorrit te l expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués
ser alcalde, no sé...
More
Exercicis sintaxi 1. Text 1 Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen dient:"Va ser un sopar patètic". Fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d’investidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic". L ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text que escrivien. 1. 1. Indica la funció sintàctica dels eleme
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on May 12th 2011
Pages: 5
Views: 35
Downloads: 0
Marta Redondo i Joshua Hurtado 1CT2
Anàlisi dels personatges.
Trobem una narració on la descripció com a pròpia no apareix; en canvi, el text ens deixa
entreveure els trets psicològics de cadascun d’ells.
Els dos principals són la dona i el marit.
La dona és una dona introvertida i aïllada de la societat.
Al principi,...
More
Marta Redondo i Joshua Hurtado 1CT2 Anàlisi dels personatges. Trobem una narració on la descripció com a pròpia no apareix; en canvi, el text ens deixa entreveure els trets psicològics de cadascun d’ells. Els dos principals són la dona i el marit. La dona és una dona introvertida i aïllada de la societat. Al principi, quan es trobaven bé i s’estimaven, ella va compartir l’afició d’ell per les dàlies. A la dona no li agradaven gens al començament de la seva relació; però al final es va anar aficionant tant com ell. La seva felicitat, però, s’acaba quan comença la menopausa. Per a ella, perdre la regla es signe de vellesa, i no suporta aquesta idea. Això la fa pensar que el seu marit no l’estima. El marit, que no mostra gaire interès per ella i la menysprea en aquestes èpoques, ja sigui perquè esta cansat d’ella o per altre motiu. Finalment va optar per separar-se d’ell i va acceptar el seu pare, el qual havia mort, com a figura masculina protectora. El marit és un home bastan
Less
From dmjj ct2
8.
En un moment determinat la figura paterna substitueix la figura del marit.
Quan i per què es
dóna això? Què representa el pare en el somni que té la protagonista?
Tot després de patir una nit molt estranya, en la qual, la protagonista no sap si ha patit un
somni o si el seu marit ha tractat de fer-la tornar boja, ella busca...
More
8. En un moment determinat la figura paterna substitueix la figura del marit. Quan i per què es dóna això? Què representa el pare en el somni que té la protagonista? Tot després de patir una nit molt estranya, en la qual, la protagonista no sap si ha patit un somni o si el seu marit ha tractat de fer-la tornar boja, ella busca un retrat del seu pare i el col·loca a la tauleta de nit. Això ho fa perquè pensa que el seu marit no li dona la companyia que deuria i busca una certa protecció o companyia en el seu pare que ja ha mort. El fet de que la protagonista somiï amb el seu pare simbolitza diversos aspectes. Per començar, el fet de somiar amb la figura paterna, dona peu a interpretar que la persona en qüestió necessita d’aquest símbol per la necessitat de rebre protecció i perquè és un símbol de protecció. També cal dir que quan una doma somia amb un nadó que està sol, representa les ànsies per ser mare. En conclusió podem dir que, en aquest somni, la contínua aparició del pare
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 6th 2011
Pages: 1
Views: 11
Downloads: 0
Marta Redondo.
1-CT2
Conte “La sang”
7.
La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat:
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Són varies les causes d’aquesta ruptura; una en seria la infidelitat entre el seu marit i la
companya de feina; una altre l’actitud i el...
More
Marta Redondo. 1-CT2 Conte “La sang” 7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat: a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni. Són varies les causes d’aquesta ruptura; una en seria la infidelitat entre el seu marit i la companya de feina; una altre l’actitud i el caràcter que mostra aquest en algunes situacions, com per exemple quan ella va a buscar-ho a la feina i aquest s’enfada perquè creu que una dona no pot anar a buscar al seu marit a la feina, no ho veu gens lògic; i com últim, podríem considerar també la desconfiança que te ella enfront el marit. b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs? Tant l’actitud que mostra ella enfront a l’època que esta vivint com el cúmul de coses que acaben afartant-la i fent que hagi d’acabar amb el seu matrimoni. En aquests moments ella comença a patir la menopausa, cosa que la fa estar molt malament, ja que pensa que una no es una veritable dona si no té la regla, ja que
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 5th 2011
Pages: 2
Views: 19
Downloads: 0
Marta Redondo.
1-CT2
Conte “La sang”
7.
La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat:
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
Són varies les causes d’aquesta ruptura; una en seria la infidelitat entre el seu marit i la
companya de feina; una altre l’actitud i el...
More
Marta Redondo. 1-CT2 Conte “La sang” 7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat: a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni. Són varies les causes d’aquesta ruptura; una en seria la infidelitat entre el seu marit i la companya de feina; una altre l’actitud i el caràcter que mostra aquest en algunes situacions, com per exemple quan ella va a buscar-ho a la feina i aquest s’enfada perquè creu que una dona no pot anar a buscar al seu marit a la feina, no ho veu gens lògic; i com últim, podríem considerar també la desconfiança que te ella enfront el marit. b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs? Tant l’actitud que mostra ella enfront a l’època que esta vivint com el cúmul de coses que acaben afartant-la i fent que hagi d’acabar amb el seu matrimoni. En aquests moments ella comença a patir la menopausa, cosa que la fa estar molt malament, ja que pensa que una no es una veritable dona si no té la regla, ja que
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 5th 2011
Pages: 2
Views: 0
Downloads: 0
Característiques de la narrativa de
Rodoreda que trobeu en el relat:
La narrativa de Rodoreda pateix una gran evolució durant la vida de l’autora,
dividida en 3 grans parts: abans de la guerra civil (les obres publicades en aquesta
etapa Rodoreda no les accepta com a seves, només Aloma), època de l’exili (fins al
1972) i...
More
Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat: La narrativa de Rodoreda pateix una gran evolució durant la vida de l’autora, dividida en 3 grans parts: abans de la guerra civil (les obres publicades en aquesta etapa Rodoreda no les accepta com a seves, només Aloma), època de l’exili (fins al 1972) i l’època denominada “Romanyà de la Selva” (fins a la seva mort al 1983). Dit això, vint-i-dos contes es escrit durant l’exili i l’expressió narrativa de l’autora canvia notablement en aquest període, encara que continua sent l’ésser femení el personatge cabdal en les seves obres. Altres característiques simbòliques en la obra de Rodoreda són el simbolisme de les flors, en aquest cas les dàlies, i tenen una importància notable en tot el relat. Com a característiques en el relat, hi apareix moltes vegades un triangle amorós, que també es produeix en aquesta obra amb la protagonista, el seu marit i la caixera. A més a més, també hi apareix la relac
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 5th 2011
Pages: 1
Views: 54
Downloads: 0
DAVID JIMÉNEZ GIL 1CT2
Exercicis conte “la sang”
6.
La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove,
considera que ja ha deixat de ser dona.
Busqueu algun fragment en què
es demostri aquesta idea:
Principalment trobem dos fragments:
No és que fos allò que en diuen una noia vistosa, no, però tenia els...
More
DAVID JIMÉNEZ GIL 1CT2 Exercicis conte “la sang” 6. La protagonista, a causa de la seva edat i per oposició a la noia jove, considera que ja ha deixat de ser dona. Busqueu algun fragment en què es demostri aquesta idea: Principalment trobem dos fragments: No és que fos allò que en diuen una noia vistosa, no, però tenia els ulls molt lluents i dolços: com de vellut. . . dispensi, però en puc parlar perquè ja és com si parlés duna filla que hagués tingut i se m’hagués mort, sap? I empenso que tot el mal va venir perquè vaig ésser dona de molt joveneta, sap?, i tot va començar quan vaig deixar d’ésser dona. (pag. 8) Em vaig posar una brusa blanca que feia anys que no havia dut, i una faldilla plegada i vaig anar cap a la rambla. Em vaig quedar plantada a la vorera a l’altra banda del carrer i la primera cosa que vaig veure va ésser allà, lluny, una mica tapada per la gent de les taules i sobretot per la gent que entrava i sortia, la cambrera, tan jove, Déu meu, amb els cabells esteso
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 5th 2011
Pages: 2
Views: 6
Downloads: 0
Jesús Rodrigálvarez García 1CT2
EXERCICIS CONTE “LA SANG”
4.
Llegiu ara aquests altres fragments:
Text 1
I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat
són unes flors que fan pudor.
(pàg.
15)
Text 2
Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i...
More
Jesús Rodrigálvarez García 1CT2 EXERCICIS CONTE “LA SANG” 4. Llegiu ara aquests altres fragments: Text 1 I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor. (pàg. 15) Text 2 Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu: «Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24) a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies? Li agraden les dàlies quan deixa enrere l’adolescència i passa a ser més madura. Això queda reflectit molt bé quan diu “Però avui, quan passo pel davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una mà molt grossa i molt forta m’agafé
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Apr. 1st 2011
Pages: 2
Views: 24
Downloads: 0
Qui enviava flors a na Glòria?
Respon les següents preguntes:
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Na glòria és una noia que no va tenir una bona infància, i que als 30 anys la va viure a l’hora
d’enamorar-se d’un noi i casar-se amb ell.
Suposadament, va ésser assassinada pel seu
estimat.
La seva millor...
More
Qui enviava flors a na Glòria? Respon les següents preguntes: 1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració Na glòria és una noia que no va tenir una bona infància, i que als 30 anys la va viure a l’hora d’enamorar-se d’un noi i casar-se amb ell. Suposadament, va ésser assassinada pel seu estimat. La seva millor amiga va declarar davant la policia la seva part de la història i la seva visió. Per a ella, en Hans era un obsessionat en els animals dissecats, cosa que li va dur a cometre tal crim com matar a Glòria per la seva bellesa. Segons ella, la nit que Glòria va desaparèixer, va sortir a sopar amb el seu nuvi. Desprès de que ell la vingués al pis a recollir, Aina, la amiga, no la va tornar a veure més. Ella no veia bona cara a aquell noi, ja que creia que estava amb ella pels diners. Llavors, a l’hora de tornar a casa, Aina va sospitar alguna cosa, ja que ella era sempre puntual i quan arribava comentaven com havia anat la cita. A partir d’aquí, Aina va trucar a casa de
Less
From dmjj ct2
Exercicis sobre el conte “Te deix, amor, la mar com a penyora”
1- Redacta en deu línies una síntesi de la narració
En aquest narració se’ns explica una història d’amor entre dos enamorats
i com evolucionen aquests sentiments per part dels dos.
Narra un amor
adolescent, l’any 64-65, en la qual la protagonista ens explica...
More
Exercicis sobre el conte “Te deix, amor, la mar com a penyora” 1- Redacta en deu línies una síntesi de la narració En aquest narració se’ns explica una història d’amor entre dos enamorats i com evolucionen aquests sentiments per part dels dos. Narra un amor adolescent, l’any 64-65, en la qual la protagonista ens explica extensament els seus sentiments. Però després, per culpa de l’escàndol públic que no sabem quin és fins al final de la narració, se separen. La protagonista ens diu que ambdós es veieren amenaçats, sobretot l’altre persona ja que aquesta era major d’edat i la protagonista ens explica a l’inici del relat que té 15 anys. Això es comprova més endavant ja que la seva ex parella és un dels seus professors. Ella intenta reviure la relació diversos cops sense èxit. Tot i que hi continua enamorada, surt amb diversos nois fins que després d’acabar la llicenciatura es casa amb en Toni i convida a la seva ex parella. Quan està a punt d’acabar el relat se’ns explica que està
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on March 29th 2011
Pages: 3
Views: 169
Downloads: 0
L’Elionor Miquel Martí i Pol
L Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí senyor” i “bones tardes”.
La gent se l estimava,
l Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l escombra.
Els anys,...
More
L’Elionor Miquel Martí i Pol L Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí senyor” i “bones tardes”. La gent se l estimava, l Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l Elionor no hauria pas sabut dir d on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L Elionor, d acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Feb. 20th 2011
Pages: 8
Views: 52
Downloads: 0
ABRE LOS OJOS
Alejandro Amenàbar
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Feb. 19th 2011
Pages: 3
Views: 12
Downloads: 0
MOVIMENTS D’AVANTGUARDA
El cubisme
Al 1909, Picasso i Braque van decidir treballar junts i
compartir les seves troballes.
El seu objectiu és
dornar-li menys valor a l’esteticisme i més a la
búsqueda d’un nou art d’expressió, un nou
llenguatge pictòric (sentit dels bodegons, gerres,
retrats,.
.
.
); principalment,...
More
MOVIMENTS D’AVANTGUARDA El cubisme Al 1909, Picasso i Braque van decidir treballar junts i compartir les seves troballes. El seu objectiu és dornar-li menys valor a l’esteticisme i més a la búsqueda d’un nou art d’expressió, un nou llenguatge pictòric (sentit dels bodegons, gerres, retrats,. . . ); principalment, pretenien desenvolupar el realisme amb l’expressió de les estructures bàsiques en l’espai, deixant de banda la descripció naturalista. Un cub, per exemple, el solem veure sempre des d’un sol punt de vista, des del qual només percebem 3 cares d’aquest. Amb la nova proposta cubista, es preten mostrar a l’espectador una composició d’imatges des de diferents punts de vista de l’objecte; com a l’hora de desplegar un cub, on es combinarien les 6 cares de l’objecte, donant així una visió total i diferenciada, en quant als punts de vista. Picasso pretenia dibuixar i pintar figures per tal que quan les retallés i muntés, creesin escultures. Volia cercar la visió total en l’espai (
Less
From dmjj ct2
Adobe PDF document
Pub. on Feb. 19th 2011
Pages: 5
Views: 20
Downloads: 0
4 – Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i
després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres
relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
Solitud
L obra tracta l itinerarivitali interiorde la Mila, la protagonista, fins que s arriba a conèixer a si
mateixa.
A la manera de...
More
4 – Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme. Solitud L obra tracta l itinerarivitali interiorde la Mila, la protagonista, fins que s arriba a conèixer a si mateixa. A la manera de les novel·les modernistes és una història d autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial,el seu marites un home gandul i amb poca personalitat,a qui ha de seguir per ferse càrrec d una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibriemocional que intenta pal·liara través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretotamb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l amor, l instintmaternal i el desig de formar partd alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat,que assolirà al final de la novel·la,l
Less
From dmjj ct2