Les normes morals
Alguns psicòlegs, com ara Jean Piaget (1896-1980) i el seu deixeble Lawrence Kohlberg (1927), han estudiat el
desenvolupament de la consciència moral i l evolució de la forma en què l individu es relaciona amb les normes.
A continuació estudiarem els sis estadis del procés de maduresa moral que va establir Kohlberg.
Per a
entendre l bé, ha de quedar clar que no es poden identificar aquests estadis amb els períodes de creixement
humà (infantesa, adolescència i maduresa).
I és que, segons Kohllerg, només el 5% dels individus adults arriba
al darrer estadi.
Per tant, i la maduresa física i psicològica no sempre comporta maduresa moral.
1
Les normes s acaten
per obediència i per
por al càstig.
No m he de barallar amb
aquest noi perquè, si ho
faig, el meu pare em
castigarà.
Egocentrisme
Incapacitat per a relacionar
diverses persones i punts de vista.
PRECONVENCIONAL
2
Les regles només
s assumeixen si
afavoreixen els propis
interessos.
El que és
bo és útil i beneficiós
(per a mi).
No he d enemistar-me amb
aquest noi perquè treu
bones notes en
Matemàtiques.
Potser, si
l ajudo en Llengua, ell voldrà
ajudar-me amb els
nombres.
Individualisme
Consciència que els altres també
tenen interessos.
Per tant, el bé és
relatiu.
3
Es consideren normes
allò que les persones
properes (família,
amics.
".
.
) esperen de
nosaltres.
He de ser una bona persona
perquè això és el que
s espera de mi.
He de
respectar els meus
companys perquè, si no ho
faig, decebré la meva
família.
Gregarisme
Capacitat per a relacionar diferents
perspectives i per a posar-se en el
lloc de l altre.
La perspectiva social
és encara limitada i concreta.
CONVENCIONAL
4
Cal acatar les normes
que estan establertes
socialment per a proporcionar un bé
general.
Cal respectar els altres.
On
aniríem a parar si tots ens
comportéssim com a
animals?
Comunitarisme
Ja hi ha una perspectiva social
abstracta i àmplia.
Consciència
dels interessos generals del
sistema, que són per damunt dels
individuals i personals.
5
Com que existeix una
gran varietat
d opinions, principis i
valors, només són
legítimes les normes
que són fruit d un
acord que afavoreix
la majoria.
He de respectar els altres
perquè, encara que tenen
opinions diferents, hem
decidit de cooperar en
benefici de tothom.
Relativisme
Consciència de la pluralitat de les
normes i valors.
Per aquest motiu,
només són legítimes les normes
que sorgeixen del consens.
S està
obert a la possibilitat de canviar
les normes socials.
POSTCONVENCIONAL
6
Les normes són
escollides lliurement i
racionalment, però
responen a principis i
valors universals
(com els drets
humans).
El respecte a les persones és
un principi universal que
assumeixo personalment
com a guia de la meva
conducta, encara que en
algunes societats no es
respecti.
Universalisme
Consciència que hi ha valors
universals, com la igualtat i la
dignitat de les persones, encara
que les normes socials puguin no
coincidir-hi.
Quan això s esdevé,
és lícit de desobeir-les.
Adaptat de L.
Kohiberg (1976).
D una lectura atenta de la taula anterior, es desprèn que, segons KohLberg, la maduresa moral s assoleix
quan existeix coincidència i reconeixement que les normes que s han d assumir es justifiquen o es legitimen
en virtut d uns principis o valors universals.
En general, gairebé tots els filòsofs dedicats a l ètica
coincideixen a dir que els valors són allò que, en darrera instància, fa que uns comportaments siguin correctes i
uns altres, en canvi, no.
[Less]
