5.
Comentario de diversos poemas del autor: interpretación del contenido,
figuras retóricas, búsqueda de palabras en el diccionario, etc.
Besarse, mujer
Besarse, mujer,
al sol, es besarnos
en toda la vida.
Asciende los labios,
eléctricamente
vibrantes de rayos,
con todo el furor
de un sol entre cuatro.
Besarse a la luna,
mujer,...
More
5. Comentario de diversos poemas del autor: interpretación del contenido, figuras retóricas, búsqueda de palabras en el diccionario, etc. Besarse, mujer Besarse, mujer, al sol, es besarnos en toda la vida. Asciende los labios, eléctricamente vibrantes de rayos, con todo el furor de un sol entre cuatro. Besarse a la luna, mujer, es besarnos en toda la muerte: descienden los labios, con toda la luna pidiendo su ocaso, del labio de arriba, del labio de abajo, gastada y helada y en cuatro pedazos En este poema Hernández da un cambio radical de sentimientos entre la primera y la segunda estrofa. Donde en la primera sería algo agradable, besarse al sol, en la segunda besarse a la luna sería algo fatal. Figura retóricas: Antítesis Sol-vida <-> Luna-muerte Paralelismo “del labio de arriba”-“del labio de abajo” Arnau Gaona Borastero
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on May 24th 2010
Pages: 2
Views: 41
Downloads: 0
5.
Comentario de diversos poemas del autor: interpretación del contenido,
figuras retóricas, búsqueda de palabras en el diccionario, etc.
Besarse, mujer
Besarse, mujer,
al sol, es besarnos
en toda la vida.
Asciende los labios,
eléctricamente
vibrantes de rayos,
con todo el furor
de un sol entre cuatro.
Besarse a la luna,
mujer,...
More
5. Comentario de diversos poemas del autor: interpretación del contenido, figuras retóricas, búsqueda de palabras en el diccionario, etc. Besarse, mujer Besarse, mujer, al sol, es besarnos en toda la vida. Asciende los labios, eléctricamente vibrantes de rayos, con todo el furor de un sol entre cuatro. Besarse a la luna, mujer, es besarnos en toda la muerte: descienden los labios, con toda la luna pidiendo su ocaso, del labio de arriba, del labio de abajo, gastada y helada y en cuatro pedazos En este poema Hernández da un cambio radical de sentimientos entre la primera y la segunda estrofa. Donde en la primera sería algo agradable, besarse al sol, en la segunda besarse a la luna sería algo fatal. Figura retóricas: Antítesis Sol-vida <-> Luna-muerte Paralelismo “del labio de arriba”-“del labio de abajo” Diccionario: Furor: Arrebato, cólera, enajenamiento, ira, enojo, furia, irritación Ocaso: Puesta de un astro por el horizonte, especialmente la del Sol Muerte: Fin de la via Ar
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on May 24th 2010
Pages: 2
Views: 39
Downloads: 0
2.
Síntesis de los aspectos más importantes tratados en la web de Carratalá.
Bibliografia: Miguel Hernández nació en Orihuela (Alicante), en 1910.
De humilde origen
campesino, recibió una escasa instrucción en el colegio.
Sus muchas lecturas -especialmente de
la lírica renacentista y barroca, cuya influencia se advierte en...
More
2. Síntesis de los aspectos más importantes tratados en la web de Carratalá. Bibliografia: Miguel Hernández nació en Orihuela (Alicante), en 1910. De humilde origen campesino, recibió una escasa instrucción en el colegio. Sus muchas lecturas -especialmente de la lírica renacentista y barroca, cuya influencia se advierte en su producción poética- ampliaron su formación. Sus primeros versos se publican en 1930 y 1931 en distintos diarios; su primer libro de versos -Perito en lunas- se edita en 1933; y, también se publican sus poemas en la revista vanguardista "El gallo crisis". En 1934 se traslada a Madrid, donde formaliza su noviazgo con Josefina Manresa, con la que se casará en 1937. En 1939, cuando intentaba pasar de Huelva a Portugal, es detenido y encarcelado, primero en Sevilla y luego en Madrid. Condenado en consejo de guerra (1940) a la pena de muerte, se le conmuta por la de treinta años. Tras pasar por las cárceles de Palencia y Ocaña, es trasladado al Reformatorio de
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on May 23rd 2010
Pages: 7
Views: 302
Downloads: 0
La vida de Miguel Hernández- Carratalá
Miguel Hernández nació en Orihuela (Alicante), en 1910.
De humilde origen
campesino, recibió una escasa instrucción en el colegio jesuita de Santo Domingo, que
abandona muy pronto para dedicarse a cuidar el rebaño de cabras de su padre.
La vocación poética de Hernández es muy temprana:...
More
La vida de Miguel Hernández- Carratalá Miguel Hernández nació en Orihuela (Alicante), en 1910. De humilde origen campesino, recibió una escasa instrucción en el colegio jesuita de Santo Domingo, que abandona muy pronto para dedicarse a cuidar el rebaño de cabras de su padre. La vocación poética de Hernández es muy temprana: sus primeros versos se publican en 1930 y 1931 en distintos diarios; su primer libro de versos -Perito en lunas- se edita en 1933, sus poemas también aparecieron en una revista vanguardista, que era dirigida por su amigo del alma, José Martín (Ramón Sijé). Al cual después de su muerte le dedicará una elegía. La poesía intimista de El rayo que no cesa da paso a una poesía de tono social en las obras Viento del pueblo (1937), El hombre acecha (escrita entre 1937 y 1939) y Cancionero y romancero de ausencias (escrita en la cárcel, entre 1939 y 1941). Y si en “Viento del pueblo”y en ”El hombre acecha” los motivos bélicos y patrióticos se expresan en un lenguaje tan
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on May 23rd 2010
Pages: 7
Views: 100
Downloads: 0
SALVADOR ESPRIU
Confecció d un treball de las pàgines 224 i 225:
Salvador Espriu:
La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu
caràcter original i per la seva riquesa temàtica.
Mostra un compromís amb el
seu país i llengüa.
Les característiques d aquesta poesía són:
Referències culturals...
More
SALVADOR ESPRIU Confecció d un treball de las pàgines 224 i 225: Salvador Espriu: La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa. Les característiques d aquesta poesía són: Referències culturals i literàries - Mitologia de l antic Egipte - La Bíblia. - La mitologia grega. - La literatura del Barroc. - Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes. Presència de mites - Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad. - Mites històrics(Israel). - Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia). Estil simbòlic i al·legòric - Símbols construïts a partir d imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l autor. - Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix. Temàtica de la seva obra - La meditació sobre la condició humana: Es centra en temes d amor i llibertat. Aquest
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on May 10th 2010
Pages: 2
Views: 49
Downloads: 0
ESTUDIO DE FUNCIONES EXPONENCIALES
Oscar Hernández Saborit 1r CT1
Comparativa entre las funciones y
Tabla de valores
X
3
2
1 e
0 1 1
-1 e
-2
-3
From gerard_alonso
Estudi comparatiu de ldos funcions
i
X Y
-2
-1
0 1
1 2
2 4
Dom f(x)= R
Rec f(x)= (0, )
Pt: (0,1)
From gerard_alonso
Poesía angustiosa
Que la vida es siempre breve y fugitiva
Todo tras sí lo lleva el año breve
de la vida mortal, burlando el brío,
al acero valiente, al mármol frío,
que contra el tiempo su dureza atreve.
Antes que sepa andar el pie, se mueve
camino de la muerte, donde envío
mi vida oscura; pobre y turbio río,
que negro mar con...
More
Poesía angustiosa Que la vida es siempre breve y fugitiva Todo tras sí lo lleva el año breve de la vida mortal, burlando el brío, al acero valiente, al mármol frío, que contra el tiempo su dureza atreve. Antes que sepa andar el pie, se mueve camino de la muerte, donde envío mi vida oscura; pobre y turbio río, que negro mar con altas ondas bebe. Todo corto momento es paso largo que doy a mi pesar en tal jornada, pues parado y durmiendo siempre aguijo. Breve suspiro, y último, y amargo, es la muerte forzosa y heredada; mas si es ley, y no pena, ¿qué me aflijo? El poeta dice que desde que nacemos, la muerte ya está al acecho. Cada minuto que pasa somos más viejos, por lo tanto, estamos más cerca de la muerte. . Por eso está angustiado el poeta. Paradoja: “vida mortal” Pág. 118 1. - Haz un esquema de los temas y las formas de la poesia del siglo XVII Poesía Estilo: Grave y reflexiva Poemas: Poemas satíricos Gusto del poeta en la experimentación lingüística Crítica sociedad 2. -Sitúa
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on Feb. 28th 2010
Pages: 2
Views: 247
Downloads: 0
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors
Realitzeu els exercicis 1 i 4
1.
Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i
C.
Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic
pertanyen.
A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme
B- Joan Garí:...
More
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors Realitzeu els exercicis 1 i 4 1. Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i C. Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic pertanyen. A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme B- Joan Garí: Temes patriòtics o nacionalistes Espontaneisme C- Lilial: Reflexions construïdes amb pretextos simbòlics Arbitrarisme 4. Explica breument quins diferencies hi ha entre els poetes de l’escola mallorquina i Joan Maragall: Joan Maragall es més partidari d’utilitzar el espontaneisme en canvi, els poetes de l’Escola malorquina rebutgen l’espontaneïtat i prefereixen utilitzar l’arbitraisme. Als poetes de l’Escola mallorquina valoraven la perfecció en la forma del poema i Joan Maragall treia importancia a la forma i valorava més la paraula viva. - Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)
Less
From gerard_alonso
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors
Realitzeu els exercicis 1 i 4
1.
Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i
C.
Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic
pertanyen.
A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme
B- Joan Garí:...
More
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors Realitzeu els exercicis 1 i 4 1. Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i C. Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic pertanyen. A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme B- Joan Garí: Temes patriòtics o nacionalistes Espontaneisme C- Lilial: Reflexions construïdes amb pretextos simbòlics Arbitrarisme 4. Explica breument quins diferencies hi ha entre els poetes de l’escola mallorquina i Joan Maragall: Joan Maragall es més partidari d’utilitzar el espontaneisme en canvi, els poetes de l’Escola malorquina rebutgen l’espontaneïtat i prefereixen utilitzar l’arbitraisme. Als poetes de l’Escola mallorquina valoraven la perfecció en la forma del poema i Joan Maragall treia importancia a la forma i valorava més la paraula viva. - Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)
Less
From gerard_alonso
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors
Realitzeu els exercicis 1 i 4
1.
Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i
C.
Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic
pertanyen.
A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme
B- Joan Garí:...
More
A la pàgina 204 teniu diversos poemes d’altres autors Realitzeu els exercicis 1 i 4 1. Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A, B i C. Un cop hagis classificat temàticament els poemes, digues a quin corrent poètic pertanyen. A- Consagració: la natura i el cosmos Arbitrarisme B- Joan Garí: Temes patriòtics o nacionalistes Espontaneisme C- Lilial: Reflexions construïdes amb pretextos simbòlics Arbitrarisme 4. Explica breument quins diferencies hi ha entre els poetes de l’escola mallorquina i Joan Maragall: Joan Maragall es més partidari d’utilitzar el espontaneisme en canvi, els poetes de l’Escola malorquina rebutgen l’espontaneïtat i prefereixen utilitzar l’arbitraisme. Als poetes de l’Escola mallorquina valoraven la perfecció en la forma del poema i Joan Maragall treia importancia a la forma i valorava més la paraula viva. - Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on Feb. 21st 2010
Pages: 1
Views: 157
Downloads: 0
Barroco
El barroco fue un movimiento artístico y literario que comprendió principalmente el siglo XII.
En la literatura, este nos presenta composiciones con fuertes contrastes entre temas graves e
intranscendentes, entre tonos reflexivo/burlesco y estilos culto/popular.
Las dos tendencias barrocas son:
Conceptismo: Consiste en...
More
Barroco El barroco fue un movimiento artístico y literario que comprendió principalmente el siglo XII. En la literatura, este nos presenta composiciones con fuertes contrastes entre temas graves e intranscendentes, entre tonos reflexivo/burlesco y estilos culto/popular. Las dos tendencias barrocas son: Conceptismo: Consiste en expresar muchos conceptos en pocas líneas, se caracteriza por el uso de juegos de palabras, metáforas, paradojas… La mayoría de los autores de la época siguieron esta corriente, pero Quevedo y Garcián son los más destacados. El contenido es más importante que la forma. A una nariz Érase un hombre a una nariz pegado, érase una nariz superlativa, érase una nariz sayón y escriba, érase un peje espada muy barbado. Era un reloj de sol mal encarado, 5 érase una alquitara pensativa, érase un elefante boca arriba, - Quevedo era Ovidio Nasón más narizado. Érase un espolón de una galera, érase una pirámide de Egipto, 10 las doce Tribus de narices era. Érase un naric
Less
From gerard_alonso
Barroco
El barroco fue un movimiento artístico y literario que comprendió principalmente el siglo XII.
En la literatura, este nos presenta composiciones con fuertes contrastes entre temas graves e
intranscendentes, entre tonos reflexivo/burlesco y estilos culto/popular.
Las dos tendencias barrocas son:
Conceptismo: Consiste en...
More
Barroco El barroco fue un movimiento artístico y literario que comprendió principalmente el siglo XII. En la literatura, este nos presenta composiciones con fuertes contrastes entre temas graves e intranscendentes, entre tonos reflexivo/burlesco y estilos culto/popular. Las dos tendencias barrocas son: Conceptismo: Consiste en expresar muchos conceptos en pocas líneas, se caracteriza por el uso de juegos de palabras, metáforas, paradojas… La mayoría de los autores de la época siguieron esta corriente, pero Quevedo y Garcián son los más destacados. El contenido es más importante que la forma. A una nariz Érase un hombre a una nariz pegado, érase una nariz superlativa, érase una nariz sayón y escriba, érase un peje espada muy barbado. Era un reloj de sol mal encarado, 5 érase una alquitara pensativa, érase un elefante boca arriba, - Quevedo era Ovidio Nasón más narizado. Érase un espolón de una galera, érase una pirámide de Egipto, 10 las doce Tribus de narices era. Érase un naric
Less
From gerard_alonso
Text 1
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig...
More
Text 1 Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia també lo so de tos torrents com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així, com arbre migrat a terres apartades, son gust perdent los fruits e son perfum les flors. Que val que m haja atret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de
Less
From gerard_alonso
Text 1
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig...
More
Text 1 Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia també lo so de tos torrents com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així, com arbre migrat a terres apartades, son gust perdent los fruits e son perfum les flors. Que val que m haja atret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de
Less
From gerard_alonso
Pàg.
165
4.
- Llegeix aquest text i respon les preguntes que el segueixen.
-Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de la Terra Baixa?
Els problemes socials i els personatges idealitzats.
Repeticions “Marta! Ai, Marta!”
Interjeccions No!
Dialectalismes amarganta
Expressivitat Déu...
More
Pàg. 165 4. - Llegeix aquest text i respon les preguntes que el segueixen. -Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de la Terra Baixa? Els problemes socials i els personatges idealitzats. Repeticions “Marta! Ai, Marta!” Interjeccions No! Dialectalismes amarganta Expressivitat Déu meu! -Què significa l’afirmació “Manelic és un heroi humanitzat”? És un noi de poble, és un pastor. I és el protagonista que ha de “combatre el mal”, a més té sentiments. Normalment els herois són insensibles. -Podem afirmar que aquesta oposició és un element romàntic? Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’home. Aigua de muntanya “Jo era un grapat de neu que es va fondre” Aigua de mar “Ella m’atrau com tu m’atraus a mi” (Representa on està la Marta i com l’estima) 15. -Escriu les raons principals amb les quals Narcís Oller argumenta per què escriu en català. Ell sentia a la gent parlar en català, per tant si escrivia novel·le
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on Feb. 7th 2010
Pages: 1
Views: 18
Downloads: 0
Pàg.
165
4.
- Llegeix aquest text i respon les preguntes que el segueixen.
-Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de la Terra Baixa?
Els problemes socials i els personatges idealitzats.
Repeticions “Marta! Ai, Marta!”
Interjeccions No!
Dialectalismes amarganta
Expressivitat Déu...
More
Pàg. 165 4. - Llegeix aquest text i respon les preguntes que el segueixen. -Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de la Terra Baixa? Els problemes socials i els personatges idealitzats. Repeticions “Marta! Ai, Marta!” Interjeccions No! Dialectalismes amarganta Expressivitat Déu meu! -Què significa l’afirmació “Manelic és un heroi humanitzat”? És un noi de poble, és un pastor. I és el protagonista que ha de “combatre el mal”, a més té sentiments. Normalment els herois són insensibles. -Podem afirmar que aquesta oposició és un element romàntic? Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’home. Aigua de muntanya “Jo era un grapat de neu que es va fondre” Aigua de mar “Ella m’atrau com tu m’atraus a mi” (Representa on està la Marta i com l’estima) 15. -Escriu les raons principals amb les quals Narcís Oller argumenta per què escriu en català. Ell sentia a la gent parlar en català, per tant si escrivia novel·le
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on Feb. 7th 2010
Pages: 1
Views: 71
Downloads: 0
Parte 1
Rimas
Rima VII
Del salón en el ángulo oscuro,
de su dueña tal vez olvidada,
silenciosa y cubierta de polvo,
veíase el arpa.
5
¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas,
como el pájaro duerme en las ramas,
esperando la mano de nieve
que sabe arrancarlas!
¡Ay!, pensé: ¡cuántas veces el genio
10
así duerme en el fondo del...
More
Parte 1 Rimas Rima VII Del salón en el ángulo oscuro, de su dueña tal vez olvidada, silenciosa y cubierta de polvo, veíase el arpa. 5 ¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas, como el pájaro duerme en las ramas, esperando la mano de nieve que sabe arrancarlas! ¡Ay!, pensé: ¡cuántas veces el genio 10 así duerme en el fondo del alma y una voz como Lázaro espera que le diga: «Levántate y anda» Analiza la comparación que aparece en la tercera parte. Recuerda que Lázaro es un personaje bíblico a quien Jesucristo resucitó con las palabras que cierran el poema. La comparación se hace entre Lázaro, el cual tuvo que oír la voz de Jesús para resucitar de nuevo, y las cuerdas del arpa, que necesitan ser tocadas para sonar. Observa que el ritmo se va acelerando y que la primera estrofa es más descriptiva. Señala los elementos que rompen el tono suave de la primera parte. En la segunda y tercera estrofa se nota el ritmo más acelerado con el uso de signos de exclamación y palabras que denotan más én
Less
From gerard_alonso
Microsoft Word
Pub. on Jan. 26th 2010
Pages: 3
Views: 116
Downloads: 0
![Miguel Hernandez[1]](http://i2.calameoassets.com/100523115601-fa82f4a069f2895a9f8bd617fc3bc30f/p1.jpg)
Facebook
Digg
del.icio.us
Furl
rededit
StumbleUpon