Musica electrònica Es denomina música electrònica en general a aquella música interpretada per mitjà d aparells electrònics. Este concepte també inclou la música creada amb cintes magnetofónicas, la...   [More]

Musica electrònica
Es denomina música electrònica en general a aquella música interpretada per mitjà d aparells electrònics.
Este
concepte també inclou la música creada amb cintes magnetofónicas, la música electrònica en viu (creada en
temps real amb sintetitzadors i altres equips electrònics), la música concreta (creada a partir de sons gravats i
després modificats) i la música que combina les anteriors.
Si bé estos tipus de música es referixen en principi
a la naturalesa de la tecnologia i les tècniques empleades, estes divisions són cada dia menys clares.
Hui estan
en ús altres terminologies com "música per computadora", "música electroacústica" o "música radiofònica",
definicions que solen referir-se més a l estètica que a les tecnologies utilitzades.

Un poc d història del genere.
.
.
.

Pioner de la música electrònica junt amb Kraftwerk i Tangerine Dream, el grec Vangelis va acréixer l interés
del públic general al començament de la dècada (ja esperonat per l Oxygene de Jarre) amb la seua reeixida
banda sonora per a Carros de Foc, que va obrir noves possibilitats sonores per a la música de cine.
La seua
influència es va fer encara més palpable al compondre la partitures de la pel·lícula de culte Blade Runner.
No
obstant, seran músics menys immersos en el virtuosisme dels setanta els que obtindran una major difusió
durant esta dècada.

Mescles de l estil electre amb l house van generar, a mitjan anys huitanta, la música techno (en Detroit,
Michigan, EE.
UU.
) i l house (a Chicago, Illinois).

La gran popularitat de la música electrònica va arribar a finals dels anys huitanta, quan també a Europa
productors i DJs començaven a produir temes de techno i acid.
Este corrent estava influenciat des de diverses
branques del pop com l EBM i l electre pop de formacions com Depeche Mode i Pet Shop Boys, duo britànic
de gran influència musical en l actualitat, els que van generar noves branques dins de la música electrònica,
com el tràngol i el danse europeu.

El desenvolupament del so techno en Detroit i l house music a Chicago des de principis a finals dels huitanta i
el posterior moviment britànic d acid house de fins dels huitanta a principis dels noranta, tots van espentar el
desenvolupament i acceptació de la música electrònica i van introduir la música danse en les discoteques.
La
composició electrònica pot crear ritmes més ràpids i més inhumanament precisos que el que es pot utilitzant
percussió tradicional.
La música danse a vegades presenta sons d instruments tradicionals i veus (samples o
‘mostres ) alterats electrònicament.

La caiguda dels preus en els equips electrònics ha fet que la música popular els haja adoptat cada vegada més.

Artistes com Madonna, Björk i Moby han popularitzat variants d esta manera de música.

L habilitat natural de les màquines per a fer sorolls estocásticos, inharmònics, d estàtica va portar a un gènere
de música conegut com a música industrial tal com Throbbing Gristle (que va començar a treballar en 1975),
Wavestar i Cabaret Voltaire.

Alguns artistes, com Nine Inch Nails, KMFDM i Severed Heads, van prendre algunes de les aventurades
innovacions de la musique concrète i les van aplicar a la música danse mecànica i a les guitarres de metall.

Altres, com a Test Department, Einstürzende Neubauten, van prendre este nou so i van crear composicions
electròniques infernals.
Mentrestant altres grups (Robert Rich, zoviet*france:, rapoon) van prendre estos
timbres destemperats i els van fondre en paisatges sonors més evocatius.
I inclús altres (Front 242, Nitzer
Ebb) van combinar eixa aspror amb sons més ballables i pop, formant la música corporal electrònica (EBM o
Electronic Body Music).

Aliats amb l interés creixent en la música electrònica i industrial, es troben artistes que van treballar en l àmbit
de la música dub.
Notable en esta àrea està el productor Adrian Sherwood, la discogràfica ONU DEL QUAL
Sound en els anys huitanta va ser responsable d integrar l estètica industrial i del soroll amb la producció de
cinta i dub, amb artistes com ara l industrial-funk Tackhead, el vocalista Mark Stewart i altres.
Açò va aplanar
el camí per a l interés en els anys noranta pel dub, primer a través de bandes com ara Meat Beat Va manifestar
i després per als productors de downtempo i trip hop com Kruder & Dorfmeister.

En els anys noranta, la música electrònica va conquistar pràcticament tot el món.
Des de diversos països es
van incorporar elements nous, com és el cas del jungle anglés que es basa en ritmes complexos derivats de la
música caribenya, o el tràngol que va nàixer al començament d esta dècada en els clubs de Frankfurt am Main
Alemanya, també el dub .
A finals dels anys noranta, van ser naixent nous gèneres com el Tribal derivat de
sons tribals i percussions.
També es van popularitzar més gèneres com el progressive i el deep house.   [Less]